Nascut a Figueres fa 35 anys, en Marc em respon amb la passió d’un nen petit quan li regalen un joc nou. Fa 11 anys que treballa com a Redactor al El PuntAvui, actualment a la secció de Política tot i que pot presumir d’haver passat per diverses seccions del diari.
“Les noves tecnologies han modificat les rutines, però amb moderació”
Com s’estructura la redacció i quina és la teva relació amb la resta de periodistes? La base som els redactors de cada secció, A la meva secció, Política, cadascú s’ocupa de fer el seguiment d’un partit, en el meu cas ERC, però això no vol dir que sempre t’ocupis del mateix partit. Quan tenim els temes que nosaltres considerem interessants, ens reunim amb el cap de secció i li “venem” la notícia. A partir d’aquí, els caps de secció es reuneixen amb els sots directors i el director a les 16h i posen sobre la taula tots els temes. Al vespre, es fa una altre reunió on decideixen quina serà la portada del dia següent.
Quin procés segueixes per a elaborar una notícia?
Hi ha dues vies: o bé m’arriba la informació a mi i si la considero interessant, li “venc” al meu cap de secció, o bé quan el Cap et diu el tema que has de fer. En general, abans de tirar endavant la notícia has de parlar-ho amb el cap de la teva secció, encara que molts cops ja veus que aquella informació és realment important i serà notícia.
A la redacció us arriben moltes informacions cada dia. Quins criteris teniu per a decidir què és notícia i què no ho és?
Quan segueixes un tema des de fa temps, ja veus si allò es notícia o no. Si el que ha dit aquell polític és el mateix de sempre, doncs fora. Pensa que estàs limitat per l’espai. També ens podem trobar el cas contrari. De vegades no tens res però has d’omplir 5 pagines. Llavors, li gires la truita i duna “no-notícia” intentes fer-ne un reportatge donant-li un enfocament diferent.
I les portades i primeres pàgines, qui les decidideix?
Les decideix el cap de secció però també depèn molt de com tu li presentis la notícia. Molts cops ho parlem entre nosaltres, a la secció, i decidim plegats. D’altres cops ho decideixen els caps de secció i sots directors.
De quina manera les noves tecnologies han modificat les rutines d’ElPunt Avui?
Les noves tecnologies han modificat les rutines però...amb moderació. A la web hi ha dos sistemes: o bé escrius tu mateix la notícia o l’agafes d’agències i ho retoques una mica. Tenim periodistes que treballen només a l’edició web però no som tan actius a Twitter i Facebook. Hi ha molts diaris que obliguen als redactors a retransmetre un míting pel Twitter, nosaltres no. Jo ho faig perquè m’agrada però ningú m’ha dit que ho he de fer. Creiem en les xarxes però no morim per aquesta obsessió de la immediatesa. No se si és bo o dolent. En el fons, la gent tampoc ho valora qui ha estat el primer en donar la notícia.
Les xarxes socials fan possible la interacció amb el lector. Com es tracta l’anomena’t periodisme ciutadà?
Hi ha una persona que mira els comentaris a la web, en canvi al Twitter ho mires tu mateix. Les xarxes socials et serveixen per interaccionar amb el lector i en alguns casos la informació dels ciutadans ens ha ajudat, sobretot en temes municipals. Per exemple: un cop va passar un succés gros a la nit, i clar, jo no hi era. Vaig preguntar als veïns si havien pogut captar alguna imatge.El periodisme ciutadà és útil però s’ha d’anar amb compte perquè llavors tothom es pot convertir en periodista. Et serveix de primer topall però a partir d’aquí entra la feina del periodista, la de comprovar per 3 bandes si el que t’han dit és cert. No pots publicar una informació sense contrastar, per molt bona que sigui.
Internet ha obert moltes possibilitats però també és una plataforma magnífica per escampar rumors. Quina creus que és la millor manera de guanyar-se la credibilitat del lector?
Molts cops es cau en el parany de voler ser el primer en donar una notícia que desprès resulta ser falsa. Hem entrat en una voràgine en que podem perdre la credibilitat per aquesta febre de penjar corrents al Twitter el que ha dit una personalitat. La credibilitat te la guanyes en funció de la marca. Si una mitjà publica notícies que desprès ha de desmentir, al final la gent no se les creu. La gent valora la qualitat, i al no publicar tan ràpid una informació que no està prou contrastada, crees marca.
Avui dia hi ha una mena d’obsessió per la immediatesa però la contrastació de fonts és fonamental. Com contrastes una font?
Doncs intentes lligar la informació per dues bandes oposades, tot i que de vegades no pots i t’has de refiar de les teves fonts. Si tens una font que no t’ha fallat mai, intentes fer comprovacions però també te’n refies, però això no ho pots fer sempre. Aquest és un altre tema, el de la confiança. És un feedback; per una banda jo me’n refio de la meva font i l’altre confia que no revelaré el seu nom.
